Estimar-se una llengua

Una religió com la nacionalista planteja sentiments veritablement estrambòtics. A Catalunya és molt fàcil sentir solemnes declaracions d'amor a la llengua catalana. No les trobaràs enlloc més. És inimaginable sentir a un vallisoletà parlar de com s'estima el castellà o un paraguaià el guaraní, per a posar un parell d'exemples aleatoris. Els éssers humans acostumem a estimar les persones, família, amics, la xiqueta... Però amb una llengua sembla una declaració forçada d'amor, més aviat, recorda aquestes declaracions hipòcrites que també acostumem a fer els éssers humans. Sembla més natural que t'agradi una llengua, que t'estimis fer un bon servei de la teva llengua, per una qüestió de bona expressió, però un amor apassionat com el de Tristany i Isolda, sembla exagerat, especialment perquè acostumen a ser habituals aquestes solemnes declaracions en persones que no tenen especial cura en l'ús d'aquesta llengua.

Pretenen, a més a més, fer veure que aquest particular sentiment és generalitzat a Catalunya. Hi ha qui cau en el parany, però és una absoluta mentida. Si fos una veritat, si més no, aproximada, a Catalunya no caldria cap mena de subvenció ni imposició per a fomentar l'ús social del català. Publicar en català seria del tot rentable. De fet a moltes parts del món es publiquen diaris en llengües minoritàries sense cap mena d'ajut perquè hi ha una demanda, perquè efectivament hi ha gent que té veritable interés en rebre aquestes manifestacions culturals en aquestes determinades llengües i estan perfectament disposats a pagar-ho. A Catalunya això no passa, a la gent realment tant se li en dóna la llengua, ans el contrari, s'estima més rebre la informació, ves per on, en castellà.

La qüestió no és ni de bon tros l'amor a la llengua. És quelcom menys inocent. Es tracta més aviat d'un acte de vassallatge al ordre establert catalanista, és a dir, una prostitució de la llengua catalana molt indigna. A mi m'agrada el català, de fet com altres llengües com el castellà, per això m'agrada sentir-lo ric gramaticalment, lèxicament, fonèticament i no pas el postís que potencia el catalanisme a força de fomentar, com diuen, el seu ús social, a força d'imposar-lo a gent que ni en sap ni li ve de gust saber-ne gaire i acaba fent un pobre maquillatge del castellà. Això és el que volen, que tothom pase por el aro, malgrat difondre una llengua catalana pobra, sense ànima, sense cap mena de valor. Si es tracta de perservar una riquesa lingüística, si us plau, deixin d'imposar el català.