divendres, 7 de maig del 2010

Tot llegint Pla (II)

El polític d'oposició i l'home de govern són per ell [Prat de la Riba] dues posicions diferents, per no dir oposades. Tenia de l'home de govern, no pas la noció espanyola, sinó dels estadistes europeus. A Espanya, no hi ha hagut mai una diferència clara entre les dues situacions. A Espanya, un governant no és més que un opositor momentàniament triomfant que aplica i realitza les seves idees d'oposició. Això explica per què a Espanya no es governa mai per a alguna cosa. No es governa mai integrant, es governa diferenciant. Per això la principal característica dels governs del país és sempre més una finalitat destructiva que constructiva.

Josep Pla, Homenots. Barcelona, Editorial Destino, 1969, pàgina 51.

Resulta esgarrifós que a aquestes alçades de la vida, any 2010, la descripció de la vida política espanyola feta per Josep Pla, amb 30 anys de democràcia pel mig, resulti tant familiar, tant plenament vigent. Fóra bo que els polítics catalanistes que governen aquest racó del món prenguin nota del tarannà que atribueix Pla a Prat de la Riba, pare confés del seu plantejament polític. Si més no, resulta irònic que aquest polítics que fan de l'oposició a Espanya el seu eix programàtic, la seva noció de govern, la confrontació, sigui, a ulls de Pla, tant espanyola. Veritablement, és molt necessària una política integradora i sembla que per a aquests furs només la prediquen aquests nois de Ciutadans.