No em canso d'extraure cites d'en Royo. Recomano la lectura íntegra d'Arguments per al bilingüisme, ara bé, permetim que n'extregui cites per a resaltar el seu missatge, per a què quedi constància, si més no, de què alguns ens hem adonat de què va exactament la conya que impera a Catalunya.
El que passa és que, des de fa cent anys, [Catalunya] ha canviat molt: potser massa. La població s'ha multiplicat per tres: però no per creixement intern, vegetatiu, sinó per una immigració de mà d'obra. El nacionalisme apareix també en aquests cent anys. La reivindicació de les "marques de catalanitat" s'expliquen en aquest context com una reivindicació de la població autòctona per tal de retenir el poder. És comprensible que la gent, sota la pressió i la competència d'una població forastera, reclami el seu dret a la prioritat i la vulgui legitimar i perpetuar com una exigència essencial... La gent s'ho fa venir bé. La gent no bada, a l'hora d'assegurar-se el plat calent a taula...
Royo Arpón, Jesús: Arguments per al bilingüisme. Editorial Montesinos, Barcelona, 2000. Pàgina 44.
L'antropologia clàssica distingeix entre una anàlisi èmic i una ètic de la cultura, és a dir, el significat que dóna la pròpia cultura a una pràctica concreta i la que realitza la pròpia antropologia per a explicar el seu arrelament. Evidentment, la transcendència que li confereix el nacionalisme a la llengua, identitat i tot el seu seguit de valors és el seu significat èmic i les cosetes que ens explica en Royo és una perfecta anàlisi ètic.
Tota aquesta parafernàlia antropològica Karl Marx l'explica amb el concepte d'ideologia, la qual, per al filòsof materialista és senzillament falsa consciència, una forma si fa o no fa elegant de justificar la particular possició social. Superestructura ho acabà adaptant Althusser.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada