Tot llegint Royo (II)

No em canso d'extraure cites d'en Royo. Recomano la lectura íntegra d'Arguments per al bilingüisme, ara bé, permetim que n'extregui cites per a resaltar el seu missatge, per a què quedi constància, si més no, de què alguns ens hem adonat de què va exactament la conya que impera a Catalunya.

El que passa és que, des de fa cent anys, [Catalunya] ha canviat molt: potser massa. La població s'ha multiplicat per tres: però no per creixement intern, vegetatiu, sinó per una immigració de mà d'obra. El nacionalisme apareix també en aquests cent anys. La reivindicació de les "marques de catalanitat" s'expliquen en aquest context com una reivindicació de la població autòctona per tal de retenir el poder. És comprensible que la gent, sota la pressió i la competència d'una població forastera, reclami el seu dret a la prioritat i la vulgui legitimar i perpetuar com una exigència essencial... La gent s'ho fa venir bé. La gent no bada, a l'hora d'assegurar-se el plat calent a taula...

Royo Arpón, Jesús: Arguments per al bilingüisme. Editorial Montesinos, Barcelona, 2000. Pàgina 44.

L'antropologia clàssica distingeix entre una anàlisi èmic i una ètic de la cultura, és a dir, el significat que dóna la pròpia cultura a una pràctica concreta i la que realitza la pròpia antropologia per a explicar el seu arrelament. Evidentment, la transcendència que li confereix el nacionalisme a la llengua, identitat i tot el seu seguit de valors és el seu significat èmic i les cosetes que ens explica en Royo és una perfecta anàlisi ètic.

Tota aquesta parafernàlia antropològica Karl Marx l'explica amb el concepte d'ideologia, la qual, per al filòsof materialista és senzillament falsa consciència, una forma si fa o no fa elegant de justificar la particular possició social. Superestructura ho acabà adaptant Althusser.

Tot llegint Royo

És molt recomanable llegir el llibre de Jesús Royo Arguments per al bilingüisme. Va exactament al moll de l'os del poder a Catalunya. En podríem extraure un fotimer de cites, però pel moment ens conformarem amb aquesta. Que vingui de gust!

Vet aquí, doncs, una explicació no mitològica de l'aparició del nacionalisme i de la reivindicació de la llengua. El nacionalisme ja no és un deure sagrat envers la terra i els orígens, no és un sentiment de fidelitat generós, sinó una cosa molt més sòrdida i comptable. Tot plegat, la identitat, la llengua i les arrels, al capdavall són un criteri de repartiment dels béns socials. Es tracta de delimitar un "nosaltres" enfront de "els altres". I, és clar, formar la cua així: nosaltres primer.

Royo Arpón, Jesús: Arguments per al bilingüisme. Editorial Montesinos, Barcelona, 2000. Pàgina 40.

Al tanto amb el feixisme mudat de demòcrata

M'han fet arribar aquest esgarrifador vídeo que mostra a les clares fins a on arriba la ideologia política d'aquesta colla de Plataforma per Catalunya. No diu res que no fos notori i en definitiva, sabut, però, què caram, hem de reconèixer que el tòpic de què una imatge val més que mil paraules és una veritat com un temple. Veritable por fa la seva disfressa, no gaire aconseguida, és cert, de demòcrata. Al tanto.

Per altra banda, m'ha cridat l'atenció l'advertència que fan els creadors del vídeo. No sé si us hi heu fixat: al final, a mode de conclusió, resumeixen PxC=Feixisme espanyol. Em genera el dubte de que per als creadors, si fos feixisme català, no seria pas tant intolerable. Val a dir que a hores d'ara, i no sé pas si en el passat, hi ha una solidaritat feixista o criptofeixista arreu Europa i sobretot sobretot tant és un feixisme espanyolista com catalanista, que d'aquest també n'hi ha i no sabria dir fins a quin punt és més perillós, ja que tenen l'habilitat de confondre's dins el variat magma nacionalista català. Així que, al tanto amb tots els cripto-feixistes.